La nit n’és plena és el primer curtmetratge de ficció d’Aina Melià Penyafort, el qual narra l’història de l’Alba, una adolescent de disset anys que descobreix que està embarassada i s’enfronta, amb l’ajuda del seu pare, al viatge que suposa trobar la manera de poder avortar.
Una producció de Digital Films amb el suport de l'ICEC.
PROJECTE
En desenvolupament
CATEGORIA
Ficció
FORMAT
Curtmetratge
<<Malgrat se n'han anat, la nit n'és plena.>>
- Virginia Woolf, Mrs. Dalloway.
Partint d’una experiència personal, Aina Melià aborda una temàtica encara molt tabú en la nostra societat. Un matí d’hivern l’Alba descobreix als seus disset anys que està embarassada sense haver-ho buscat. La primera i única persona amb la que comparteix la notícia és l’Igor, el seu pare, amb qui té una relació molt propera de confiança. Juntament amb ell, l’Alba busca la manera de poder avortar. Els obstacles que es va trobant al llarg del dia li fan prendre consciència del que està vivint i sentir-se segura de la seva decisió.
A mesura que avanço en el procés creatiu, prenc consciència de que aquesta història no és només meva. És de totes les dones que han viscut un avortament, voluntari o forçat; de totes les dones que no l’han pogut viure perquè estava prohibit, i també de totes les dones que tenen una mare, una germana, una filla o una amiga que ha avortat. I quan entenc que això ens inclou a totes, el meu dolor individual –la meva catarsis– es transforma en un procés col·lectiu.
A partir del 1985, la llei espanyola autoritza les dones a avortar. No obstant, el dret a l’avortament no ha deixat de ser un tema qüestionat, sovint entre homes que, per la seva naturalesa biològica, mai podran entendre el procés físic i psicològic que experimenta una dona abans, durant i després d’un avortament. Simone de Beauvoir deia “no oblideu mai que n’hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats. Aquests drets mai no es donen per adquirits, els heu de vigilar tota la vostra vida”. Per això, parlar d’avortament és i serà sempre imprescindible.
Segons dades de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius (2021), es localitzen a Catalunya un 40% de tots els centres que realitzen avortaments a l’Estat espanyol. Tot i així, a la sanitat pública catalana un 44% dels professionals de ginecologia estan en contra de l’avortament, i aquest és un dels motius pels quals a Catalunya encara hi ha 12 comarques a les quals no es practiquen avortaments, la majoria ubicades a la província de Lleida. Això significa que 1 de cada 4 dones que avorten a Catalunya acaba pagant una clínica privada per fer-ho.
Tanmateix, el que m’interessa aquí no és només reivindicar el dret a l’avortament, sinó també el nostre dret a la paraula. Un avortament és una experiència íntima i difícil, de la qual no sempre se’n vol parlar, però també som moltes les dones que ens acollim a la llei no escrita del silenci perquè pesen la vergonya i la culpa.
Per curar aquesta estigmatització és imprescindible l’educació. La meva professió em permet treballar directament amb adolescents i conèixer les problemàtiques que envolten aquesta etapa vital. Això em fa ser conscient que, a dia d’avui, l’educació sexual continua sent un tema no resolt en la nostra societat, igual que ho era fa 10 anys, quan jo era l’adolescent que s’havia quedat embarassada.
<<Un dia, de sobte, després de tants anys,
la sang va començar a rajar de la petita caixa negra de la meva ment,
que jo pensava
que havia eliminat.>>
- Yoko Ono
Projecte seleccionat a la 7a edició d'AccióCurts de Dones Visuals
Però el canvi no pot venir només des de l’educació. Calen referents –escrits i visuals– que expliquin experiències, riques i diverses, vinculades a l’avortament. Malauradament, són poques les obres audiovisuals que visibilitzen l’avortament com a temàtica central i menys encara quan es tracta d’un avortament adolescent. Per això, curtmetratges com La nit n’és plena són absolutament necessaris.