Albigesos, 18-20

En aquest curtmetratge, les tres dones recorden les seves vides a la casa a través d’un testimoni íntim i reflexiu. Mentre sentim les seves veus, impregnades pel dubte i el silenci, observem els racons de la casa que han habitat. Llums i ombres, objectes personals i rituals quotidians ens condueixen per l’espai en un viatge oníric a través de l’arquitectura de la casa.

Per altra banda, la Maximina, una dona de 87 anys amb alzheimer, actua com a fil conductor que fragmenta i uneix aquestes tres narracions. Els records de la seva infància s’han reduït a una sola imatge: el moment en què el seu pare la va ensenyar a nedar. Alterant la imatge analògica per acompanyar el seu testimoni, reflexionem sobre la distorsió de la memòria, el pas del temps i la ficció en el propi relat de vida.