Germanes

La Gemma i la Greta són dues germanes antitètiques i distanciades que, a causa de la mort de la seva germana gran, es veuen obligades a passar dos dies juntes a la masia on van compartir infància. Per un moment, seran capaces de reviure aquest passat feliç, tot i que s’acabarà revelant com una il·lusió, com un miratge de dues persones que ja no saben com estimar-se.

Laia Marull (3 Premis Goya) i Gemma Brió condueixen la història amb una interpretació precisa i continguda que construeix una pulsió latent que acaba alliberant-se a l’escena final, un pla seqüència de tres minuts on els dos personatges, sense mirar-se ni donar-se suport, compartiran un plor, un dol, un silenci i un vent.

Jordi Sanz Angrill configura així un retrat emotiu i cru a través del tractament de dos rostres i un espai, amb influències del cinema d’Ingmar Bergman, Lucrecia Martel i John Cassavetes. «És difícil veure que no comparteixes res amb un germà més enllà del record d’una infància llunyana i l’amor en comú per altres persones. ‘Germanes’ neix de la necessitat d’acceptar que això ja pot ser suficient. Que es pot estimar des de la distància, des de la incomunicació, des del record i des de la memòria. Que deixar anar és un procés natural i molts cops necessari.»